viernes, 13 de enero de 2012

Activitats sobre la vida de Descartes

1.Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?


Descartes creix sense mare ja que mor poc després del part. Crec que és un fet  rellevant perquè la infància té un paper molt important en la formació d'un individu i segurament l'ambient on es va educar Descartes,criat per la seva àvia i sense una presència important del seu pare doncs aquest s'havia tornat a casar, devia marcar profundament al filòsof i determinar el seu caràcter.

Un dels altres fets que trobu sorprenents és que s'allistés a l'exèrcit de Maurici a Nassau l'any 1618 pel simple fet de voler veure món,actualment aquesta situació seria impensable.Molts de nosaltres desitjem veure món i conèixer noves cultures com volia Descartes però no crec que en cap moment haguem pensat que l'exèrcit és la solució ja que pot ser molt perillós i sobretot per la falta de llibertat.Sorprent també que durant la guerra canviés de bandol però a partir de coneixements previs s'entén que en aquells temps els mercenaris eren molt comuns.

Però principalment el que més em sorprent tot i no ser el més rellevant en comparació a l'agitada vida de Descartes és que convinsqués amb una dona durant tants anys amb la qual va tenir una filla sense casar-se. Tenint en compte l 'època en que vivia i les seves fortes creences religioses trobu que és  un fet molt transgressor .




2.Creus que és una  bona idea marxar de casa per " anar a aprendre del gran llibre del món"'Contesta al teu bloc.
Trobu que és una idea molt acertada, pots apendre molt de llibres i de l'educació que reps a l'escola però realment els fets que et fan crèixer com a persona són les experiències.Viatjar, conèixer noves cultures,...,et dóna la opurtunitat de veure el món des de uns altres ulls,i això és molt important ja que a partir de veure la vida de diferents formes pots arribar a tenir un punt de vista més objectiu i poder analitzar millor les situacions a les quals t'enfrontes dia a dia .A més coneixer noves culturures de primera mà et dóna una informació verdadera, la informació que rebem desde els medis de comunicació,llibres,classes, és de segona mà i per tant no és fiable.També és important per evitar els prejudicis,acutalment tenim moltes societats etiquetades dins d'un canón o estereotip que poden ser segurament erronis.


3.Activitat optativa: cerca informació sobre la Guerra dels Trenta Anys, els seus orígens i la seva repercussió en la filosofia de Descartes.Contesta el teu bloc.


La Guerra dels trenta anys va tenir lloc a Europa central i tal i com indica el seu nom va durar des del 1618 fins al 1648. El seu començ va ser a Alemanya a causa d'un conflicte religiós entre els partidaris de la reforma protestant iniciada per Marti Luter dins l'esglèsia catòlica i pels contraris a aquesta. Però poc a poc es van anar involucrant la majoria de les potències europees i va acabar sent un conflicte polític i social .Les conseqüències van ser devastadores amb una alta mortaldat, destrosses materials i una proliferació d'epidèmies. La guerra dels trenta anys va afectar a la vida de Descartes modificant la seva filosofia, si no hagues existit la guerra Descartes no s'hagues allistat amb Maximilià de baviera per " llegir el llibre del món" ,ni s'hagués trobat aillar a Neuburg on intuiria el mètode amb la meditació de l'estufa. A més va causar la decisió de Descartes  de viatjar a Suècia convidat per la reina Cristina, ja que Holanda la guerra era cada cop més present.

4.Analitza anecdòticament algún error que hagis comès per no haver sabut raonar correctectament.
Davant d'alguna situació personal on m'he deixat endur pels sentiments sense raonar primer. Quan les emocions afecten en un tema o situació resulta més dificil raonar correctament i és més fàcil pendre decicions equivocades ja que reaccionem de forma impulsiva sense parar a analitzar objectivament els fets per arribar a la solució adequada deixant-nos endur pels prejudicisi. Per exemple fa temps quan vaig arribar a casa em vaig trobar amb el meu penjoll preferit trencat, directament vaig culpar a la meva mare del fet sense raonar i va provocar una discussió molt forta.Si hagués emprat el mètode m'hagués adonat que l'habitació es trobava plena de pels de la meva gossa,i els coixins remuguts , proves de que ella havia estat i que a més a més havia passat per damunt de la taula on es trobava el penjoll.Fet que havia provocat la seva caiguda i que s'hagués trencat.


( Aina Murcia)





jueves, 12 de enero de 2012

Activitats reflexives sobre la vida de Descartes


1.Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants i t'han impactat més?
Primerament, crec que la pèrdua d'una mare ha de ser un fet molt dur d'afrontar, i encara més si el fill l'ha pogut conèixer i compartir vivències amb ella. No es el cas de Descartes, la mare del qual va morir quan ell tenia un any però, tot i axí, una mare es irremplaçable, i això ell ho va notar perquè la seva vida no va ser com la dels altres nens: va ser educat per l'àvia i va haver d'acceptar a la nova dona del seu pare. Molts biògrafs consideren que d'aquí ve el caràcter esquerp, tímid i pessimista del filòsof.

També m'ha sobtat la seva tendència a la misantropia, ja que m'és difícil d'entendre com algú pot ser feliç recluint-se socialment, jo que considero imprescindible estimar i sentir-te estimat, i recolzat en els moments més difícils de la vida.

Per últim, m'impressiona que s'allistés a diversos exèrcits amb l'únic propòsit de veure món, sense tenir por de morir en l'intent. Em sembla molt coratjós per part seva, així com el fet d'aventurar-se a viatjar per diferents països per ampliar els seus coneixements i tenir la possibilitat de compartir-los amb altres grans personatges.

2. Creus que és una bona idea marxar de casa per "anar a aprendre el gran llibre del món"?
Estic completament d'acord quan Descartes diu que no tot s'aprèn dels llibres. Llegir és una bona manera de formar-se un criteri però, com diuen, una imatge val més que mil paraules, i un cop has assolit la teoria necessites exercitar-la i posar-la en pràctica. I que millor que no sigui viatjar i veure tot allò que has après en els llibres per tu mateix? O fins i tot, partint del que sabies, arribar a altres conclusions i contrastar els teus pensaments amb altres persones? Veure món t'ajuda a formar-te com a persona i a completar el coneixement.
En el meu cas particular, d'aquí uns anys m'agradaria anarme'n una temporada al Regne Unit o a qualsevol altre país de parla anglesa per agafar fluïdesa i confiança a l'hora de parlar en anglès, perquè penso que és la millor manera d'interioritzar un idioma. També voldria viatjar tant com pugués per conèixer noves cultures i veure amb els meus propis ulls nous paisatges.

3.Cerca informació sobre la Guerra dels Trenta Anys, els seus orígens i la seva repercussió en la filosofia de Descartes.
La Guerra dels 30 anys és el conjunt de guerres de religió que havien estat provocades per la irrupció de la Reforma protestant i la Contrareforma. El Concili de Trento (1545-1563) contra el protestantisme de Luter (1483-1546) marcà fortament el període. A França, l’any 1610 va ser assassinat el rei Enric VI i l’any 1614 es produí la majoria d’edat de Lluís XIII que tingué com a ministre principal el cardenal Richelieu i que anà consolidant la monarquia centralista i catòlica. Els protestants, importants sobretot a Occitània i prop de la frontera suïssa, van ser brutalment perseguits en el marc de la Contrareforma. Presenciant aquesta situació, Descartes decidí marxar a Holanda, ja que allà es permetia la llibertat de pensament, un fet que el filòsof valorava molt.

4. Analitza anecdòticament algún error que hagis comès per no haver sabut raonar correctament.
Tots sabem que les aparences enganyen, però moltes vegades ens les creiem. A mi em va passar una nit, sortint d'una discoteca amb unes amigues. Vam decidir demanar un taxi perquè era bastant tard i no volíem despertar als pares. Però en veure al taxista, que no ens va entrar bé pels ulls, vam agafar por d'anar soles amb ell i al arribar ens vam inventar l'excusa  que no ens havíem adonat que no teníem prou diners. Va ser un error  per part nostra, perquè vam pre-jutjar a aquell home per la seva imatge, quan podia ser perfectament una bona persona.
 Així doncs, deixant-nos endur per la nostra voluntat, no vam seguir correctament la primera regla del mètode cartesià.

(Laura Moya)

jueves, 24 de noviembre de 2011

És una decisió intel·ligent l'avortament?

Segons Aristòtil, claríssimament que no, ja que per a ell és una determinació antinatural i, en el cas d'un embaràs no desitjat, fruit d'haver mantingut relacions sexuals per pur plaer, i no amb la finalitat de reproduir-se. És lògica la seva teoria que afirma que un embrió és un ésser en potència i que només és qüestió de temps perquè passi a ser un ésser en acte. No obstant això, sempre ha existit la polèmica de quan comença la vida i quan encara no, i no hi ha una única opinió moralment correcta. Jo, per exemple, crec que la vida comença quan un embrió passa a ser fetus, quan ja s'han format la major part dels òrgans, la forma del cos i les extremitats del futur nadó. Per tant, avortar molt ben justificadament abans d'aquest període (degut a una possible violació, un embaràs no desitjat, etc), és una decisió presa intel·ligentment. Indica maduresa per part de la mare o la parella en qüestió, perquè s'està valorant i predint el futur benestar i felicitat del nen, atenent a les circumstàncies socials i econòmiques amb què aquest naixerà; així com el benestar del seu entorn familiar.


(Laura Moya)

DIÀLEG MÈTODE SOCRÀTIC

Personatges

Glaucó: Paula Batalla
Gòrgies: Aina Murcia
Protàgores: Laura Moya
Sòcrates: Àlex Arellano

Primera escena: Conversa entre Pròtagores, Gòrgies i Glaucó

(Pròtagores i Gòrgies es troben parlant a l’àgora quan apareix Glaucó, inquiet i preocupat).
Gòrgies: Bon dia Glaucó, què et porta per a l’àgora aquest matí?
Prótagores: Pel vostre semblant crec que res de bo...
Glaucó: Doncs aquest cop l'encerteu benaventurat amic. Estic aquí en busca de l’ajuda d’un prestigiós assesor com vos, ja que em trobo entre l’espasa i la paret.
Prótagores: Quina és la causa del teu malestar ?
Gòrgies: Explica'ns la teva situació.
Glaucó: Doncs bé, tots sabeu la desgràcia que va colpejar casa meva fa dos dies amb la fatídica i estranya mort de la meva dona. El cas és que ha arribat a les meves orelles que el meu estimat amic Adimant mantenia, a les meves esquenes, relacions amoroses amb ella. El pitjor de tot és que ara la gent m’acusa del seu assassinat creient que, després de descobrir la veritat, vaig acabar amb la seva vida en un atac d'ira. Però us juro que les meves mans estan netes, que m’he assabentat d’aquesta relació després de la seva mort i que tinc greus sospites de que l’assassí hagi estat l'Adimant.
Protàgores: Bé, doncs jo et defensaré al judici, i creu-me que en sortirem victoriosos. Les paraules són l’arma més poderosa.
Gòrgies: (somrient, amb segones intencions): Però recorda que el do de la paraula no és gratuït.
Glaucó: Sí, sí, per descomptat. Us agraeixo la vostre ajuda. (Indignat). No sabeu la decepció que m’he endut de tot plegat... I jo incrèdul pensant-me que era un amic. Però vosaltres com enteneu l'amistat?
Protàgores:  No hi ha un definició prou clara de l’amistat, ni de qualsevol altre concepte. No hi ha un patró d’acció per considerar algú com un amic o no fer-ho, sinó que tot dependrà de la situació i de les seves circumstàncies.
Gòrgies: Cert. Per exemple, i atenent al teu cas, si haguessis sapigut abans la relació que mantenien la teva dona i el teu millor amic... amb qui t’haguessis enutjat més? Què hauries prioritzat? L’amor per la teva dona o l'amistat amb l'Adimant? Doncs bé, tot ve condicionat pel temps que fa que estàs casat, pel temps que fa que coneixes l'Adimant. Posan-te a la pell de l'Adimant, si tu estiguessis enamorat d’una dona... series un mal amic per desitjar estar amb ella, tenint en compte que contra els sentiments no s'hi pot fer res?
Glaucó: Vist des d'aquest punt de vista, tot és relatiu.
SEGONA ESCENA: Conversa entre Plató i Sòcrates
(Sòcrates està assegut sota les escales del temple de l’àgora. De sobte, apareix Glaucó).
Glaucó: Bon dia mestre, ara mateix venia de parlar amb Protàgores i Gòrgies.
Sòcrates:  I sobre què heu parlat?
Glaucó: Hem parlat sobre l’amistat.
Sòcrates: I a quina conclusió heu arribat?
Glaucó: A que tot és relatiu.
Sòcrates: Amic meu, com n’esteu d’equivocat...
Glaucó: A què us referiu?
Sòcrates: Doncs a que la veritat existeix, és universal i coneguda. Per tant, res és relatiu.
Glaucó: Per tant, segons la teva opinió, la veritable amistat es cognoscible?
Sòcrates: Efectivament, i aquest coneixement es troba amagat al teu interior. Ara el que hem de fer es fer-lo sortir a la llum. Si vols et puc fer de guia.
Glaucó: Em sembla bé.
Sòcrates: Et posaré un exemple: Dos amics es troben anant cap a una ciutat veïna, quan un grup de lladres els sorprèn. Un d’ells, envaït per la por, arrenca a córrer. Seria un bon amic?
Glaucó: És clar que no.
Sòcrates: Per tant, un bon amic és aquell amb qui es pot comptar en els mals moments, no?
Glaucó: Efectivament.
Sòcrates: Però amb un amic també has de poder riure i gaudir de la vida, oi?
Glaucó: Està clar.
Sòcrates: Arribats a aquest punt, un amic és també qui es deixa veure en el bons moments, no?
Glaucó: També.
Sòcrates: I si un amic està amb tu tant en els bons com en el mals moments, significa això que gaudeix de la teva companyia, però que també es preocupa per tu?
Glaucó: Així seria.
Sòcrates: Així doncs, un amic t’ajudaria a canvi de diners o ho faria perquè vol el millor per a tu?
Glaucó: Per la segona raó.
Sòcrates: Llavors, creus que Prótàgores, qui et cobra pels seus serveis, és amic teu?
Glaucó: Vist així...
Sócrates: De la mateixa manera que has vist que Protàgores no és amic teu, podríem anar refutant les falses concepcions d'amistat que has anat adquirint fins ara. Aleshores, un cop fet això, voldries buscar què és realment l'amistat, entenent-la com una idea única i universal, de manera que no tot és relatiu.
Glaucó: Certament.
Sòcrates: Bé, ara ja hem fet el pas més important, perquè ara saps que no saps què és l’amistat, però pots arribar a conèixer-la. El segon pas és arribar a ella, i quan estiguis preparat jo estaré disposat a ajudar-te.
Glaucó: Agraeixo les teves sàvies paraules, Sòcrates, però per avui ja tinc massa informació per assimilar. Quan em trobi preparat, vindré a tu...
Sòcrates: Ben fet, amic Glaucó. T’esperaré.