Tenint en compte els fonaments de les lleis socials treballats a classe, quin és, per a tu, el més sòlid?

Segons la meva opinió, el fonament que trobo més adient és el proposat per Sòcrates, i per Plató posteriorment: les lleis socials haurien de basar-se en la raó (entenent la raó com una cosa objectiva, el sentit comú). He escollit aquesta opció perquè penso que quan una llei deriva de quelcom tant abstracte com pensar que ha sigut ideada per divinitats superiors o que és fruit d'una convenció, correm el risc de caure en la injustícia i en l'error de unir religió amb política. Per altra banda, estic d'acord amb la idea de Calicles - de veure injust, per exemple, que un paràsit de la societat surtís més ben parat que un ciutadà "areté" per les lleis socials, mal fetes en aquest cas-. En quant a la teoria del filòsof-rei de Sòcrates i Plató també la recolzo si es considera que en aquella època els filòsofs eren els més aptes per governar, ja que tenien una formació i una cultura en varis aspectes molt superior a la de la resta de ciutadans. En canvi, no veig aquesta teoria aplicable en la societat d'avui dia, pel fet que tal i com funcionen les coses no sempre els més intel·ligents per alguns aspectes (matemàtics, lingüístics...) tenen la capacitat de governar un poble, així com una persona no tan dotada en aquests àmbits pot tenir el que cal per fer-ho (com intel·ligència interpersonal). ------> Teoria de les intel·ligències múltiples de Daniel Goleman.

(Laura Moya)

(Laura Moya)

Quin salt en la història de la humanitat us agradaria portar a terme?

''Un pequeño paso para el hombre … un gran salto para la humanidad''

Jo m'he basat amb aquesta famosa cita que va dir en Neil Armstrong desprès de haver sigut el primer home en trepitja la terra.

El salt que m'agradaria dur a terme, és trobar una font d'energia que no s'esgotés mai. Degut a que nosaltres els humans en depenem d'elles al complet, ja que si no hi hagués energia solar no podríem viure perquè les plantes la necessiten per fer la fotosíntesi, i si aquestes no fessin la fotosíntesi nosaltres no tindríem oxigen.
I com aquest exemple en podria continuar exposant molts més, per poguer veure que els humans depenem de certs factors en concret.
Però en contra partida potser no podrem arribar mai a trobar una energia inacabable perquè no hi ha res que no s'acabi mai, tot sempre té un principi i un final. 
Penso que d'aquests recursos dels quals en depenem completament com l'aigua, l'oxigen, aliments etc.. que nosaltres, els humans, no valorem, podria ser que algun dia ens quedéssim sense per no haver valorat el que teníem. Ja que cada cop que trobem un recurs l'explotem fins al final. 
Per això crec que si que hi han moltes coses que m'agradaria dur a terme ara un altre cosa és que realment es puguin dur a terme. Perquè dir que ens agradaria que passes quelcom es més senzill que si ens i posem per poguer extreure o trobar allò que necessitem o que volem.


Per això, la conclusió que n'extrec és que cadascú s'imagina que li agradaria que passes però com a un ideal, ja que tots sabem que no sempre es pot arribar a complir-se el que ens agradaria. A part no sempre tot és tan fàcil. Tot i que  la voluntat d'una persona sigui molt intensa s'ha d'acceptar que hi han coses tan immensament fàcils de idealitzar a la teòrica que desprès a la pràctica sembla gairebé impossible que allò hagi pogut ser per un moment el que de veritat volies fer. Per aquest motiu costa molt fer un pas important i sobretot segons quin pas sigui encara costa més, perquè potser et trobes més d'un inconvenient.


[PAULA BATALLA]

Quin salt en la història de la humanitat us agradaria portar a terme?

Més que portar a terme (que seria tota una satisfacció), em comformaria a estar present quan es fagi un salt que canviï radicalment les nostres vides. Un d'aquests salts podria ser, per exemple, descobrir com fer que el nostre cervell percebi més dimensions de les actuals (tres espaials i una temporal).

Tal i com diu Lisa Randall (catedràtica en física), estem fets per imaginar-nos i percebre el món que ens envolta en tres dimensions i el temps. No obstant, per entendre la complexitat de l'Univers, els científics treballen amb més de 4 dimensions, les ecuacions d'Einstein funcionen per qualsevol nombre de dimensions o, fins i tot, molts dels fenòmens físics presenten problemes quan s'intenten col·locar en un context de tres dimensions. Així doncs, probablement la idea de les multidimensions cada cop estigui més a prop de la realitat; el que passa és que se'ns fa molt difícil creure en una cosa que ni tans sol podem imaginar. Però podria ser que de la mateixa manera que som capaços de plasmar un objecte tridimensional en un pla mitjançant la perspectiva, el cervell també pogués "reconstruir" mentalment el món en dimensions superiors només veient un de tridimensional. El gran i sorprenent pas seria descobrir la forma de fer treballar el cervell d'aquesta manera (en el cas que fos possible). Aleshores, podríem entendre molt millor l'Univers en què vivim, fent aplicacions científiques més adequades per aprofitar al màxim el nostre instant d'existència en aquest.

(Laura Moya)

Pregunta 1 filosofia: Quin salt en la història de la humanitat us agradaria portar a terme?

Bé, és una pregunta realment difícil de respondre. Ja què per ser capaç de dir quin gran salt en la història de la humanitat m'agradaria portar a terme,ja l'hauria d'haver fet ,encara que fos només en la teoria i no en el pràctica,encara que només fos un subtil rumor en el meu pensament. Igual que els humans anteriors als presocràtics tampoc serien capaços de respondre aquesta pregunta dient que desitjarien fer el pas del mite al logos. Perquè en aquell moment la seva veritat eren els mites i la religió i fer un gran pas és anar en contra dels esquemes lògics del nostre pensament. Si avui en dia la gent es capaç de fer el pas del mite al logos és perquè ja s'ha realitzat aquest pas,i tot i no creure en el logos i la raó poden veure que existeix una veritat diferent a la seva.

 Podria dir que m'agradaria realitzar un pas per obrir certes ments tancades de la nostre societat,per ajudar a la igualtat racial i cultural, a l'economia, a la política, fins i tot inventar un objecte tan transcendental com va ser la roda en el seu moment. Però si jo ara estic pensant en això és perquè algú ja ha fet el pas per mi. Si en aquest instant crec en la igualtat racial és gracies a gent com Martin Luther King,puc pensar que el Capitalisme i la Democràcia no és un gran sistema però Winston Churchill ja afirmava fa més de cinquanta anys que " La democràcia és el menys dolent de tots els sistemes polítics".I estic segura que abans d'ells altre gen havia fet aquest pas i havia pensat en això.

Per tant també podria afirmar que quan parlem dels grans passos històrics potser només tenim en compte una persona com a referent( Tales de Millet per exemple) però si s'han realitzat és per la suma de idees generacions rere generacions, erudits modificant i donant la seva opinió sobre treballs d'erudits anteriors a ells. Potser els presocràtics no van tenir tot el mèrit de fer el pas del mite al logos,i anteriorment poc a poc ja s'havia començat a canviar el pensament,gràcies a la intel·ligència col·lectiva. 

És a dir que com a molt seria capaç de generar una idea que col·laborés junt amb les idees d'altres humans i amb temps a iniciar un procés que acabaria amb un gran salt de la història de la humanitat.

(Aina Murcia)