Segons la meva opinió, el fonament que trobo més adient és el proposat per Sòcrates, i per Plató posteriorment: les lleis socials haurien de basar-se en la raó (entenent la raó com una cosa objectiva, el sentit comú). He escollit aquesta opció perquè penso que quan una llei deriva de quelcom tant abstracte com pensar que ha sigut ideada per divinitats superiors o que és fruit d'una convenció, correm el risc de caure en la injustícia i en l'error de unir religió amb política. Per altra banda, estic d'acord amb la idea de Calicles - de veure injust, per exemple, que un paràsit de la societat surtís més ben parat que un ciutadà "areté" per les lleis socials, mal fetes en aquest cas-. En quant a la teoria del filòsof-rei de Sòcrates i Plató també la recolzo si es considera que en aquella època els filòsofs eren els més aptes per governar, ja que tenien una formació i una cultura en varis aspectes molt superior a la de la resta de ciutadans. En canvi, no veig aquesta teoria aplicable en la societat d'avui dia, pel fet que tal i com funcionen les coses no sempre els més intel·ligents per alguns aspectes (matemàtics, lingüístics...) tenen la capacitat de governar un poble, així com una persona no tan dotada en aquests àmbits pot tenir el que cal per fer-ho (com intel·ligència interpersonal). ------> Teoria de les intel·ligències múltiples de Daniel Goleman.
(Laura Moya)
(Laura Moya)
No hay comentarios:
Publicar un comentario