DIÀLEG MÈTODE SOCRÀTIC

Personatges

Glaucó: Paula Batalla

Gòrgies: Aina Murcia

Protàgores: Laura Moya

Sòcrates: Àlex Arellano

Primera escena: Conversa entre Pròtagores, Gòrgies i Glaucó

(Pròtagores i Gòrgies es troben parlant a l’àgora quan apareix Glaucó, inquiet i preocupat).

Gòrgies: Bon dia Glaucó, què et porta per a l’àgora aquest matí?

Prótagores: Pel vostre semblant crec que res de bo...

Glaucó: Doncs aquest cop l'encerteu benaventurat amic. Estic aquí en busca de l’ajuda d’un prestigiós assesor com vos, ja que em trobo entre l’espasa i la paret.

Prótagores: Quina és la causa del teu malestar ?

Gòrgies: Explica'ns la teva situació.

Glaucó: Doncs bé, tots sabeu la desgràcia que va colpejar casa meva fa dos dies amb la fatídica i estranya mort de la meva dona. El cas és que ha arribat a les meves orelles que el meu estimat amic Adimant mantenia, a les meves esquenes, relacions amoroses amb ella. El pitjor de tot és que ara la gent m’acusa del seu assassinat creient que, després de descobrir la veritat, vaig acabar amb la seva vida en un atac d'ira. Però us juro que les meves mans estan netes, que m’he assabentat d’aquesta relació després de la seva mort i que tinc greus sospites de que l’assassí hagi estat l'Adimant.

Protàgores: Bé, doncs jo et defensaré al judici, i creu-me que en sortirem victoriosos. Les paraules són l’arma més poderosa.

Gòrgies: (somrient, amb segones intencions): Però recorda que el do de la paraula no és gratuït.

Glaucó: Sí, sí, per descomptat. Us agraeixo la vostre ajuda. (Indignat). No sabeu la decepció que m’he endut de tot plegat... I jo incrèdul pensant-me que era un amic. Però vosaltres com enteneu l'amistat?

Protàgores:  No hi ha un definició prou clara de l’amistat, ni de qualsevol altre concepte. No hi ha un patró d’acció per considerar algú com un amic o no fer-ho, sinó que tot dependrà de la situació i de les seves circumstàncies.

Gòrgies: Cert. Per exemple, i atenent al teu cas, si haguessis sapigut abans la relació que mantenien la teva dona i el teu millor amic... amb qui t’haguessis enutjat més? Què hauries prioritzat? L’amor per la teva dona o l'amistat amb l'Adimant? Doncs bé, tot ve condicionat pel temps que fa que estàs casat, pel temps que fa que coneixes l'Adimant. Posan-te a la pell de l'Adimant, si tu estiguessis enamorat d’una dona... series un mal amic per desitjar estar amb ella, tenint en compte que contra els sentiments no s'hi pot fer res?

Glaucó: Vist des d'aquest punt de vista, tot és relatiu.

SEGONA ESCENA: Conversa entre Plató i Sòcrates

(Sòcrates està assegut sota les escales del temple de l’àgora. De sobte, apareix Glaucó).

Glaucó: Bon dia mestre, ara mateix venia de parlar amb Protàgores i Gòrgies.

Sòcrates:  I sobre què heu parlat?

Glaucó: Hem parlat sobre l’amistat.

Sòcrates: I a quina conclusió heu arribat?

Glaucó: A que tot és relatiu.

Sòcrates: Amic meu, com n’esteu d’equivocat...

Glaucó: A què us referiu?

Sòcrates: Doncs a que la veritat existeix, és universal i coneguda. Per tant, res és relatiu.

Glaucó: Per tant, segons la teva opinió, la veritable amistat es cognoscible?

Sòcrates: Efectivament, i aquest coneixement es troba amagat al teu interior. Ara el que hem de fer es fer-lo sortir a la llum. Si vols et puc fer de guia.

Glaucó: Em sembla bé.

Sòcrates: Et posaré un exemple: Dos amics es troben anant cap a una ciutat veïna, quan un grup de lladres els sorprèn. Un d’ells, envaït per la por, arrenca a córrer. Seria un bon amic?

Glaucó: És clar que no.

Sòcrates: Per tant, un bon amic és aquell amb qui es pot comptar en els mals moments, no?

Glaucó: Efectivament.

Sòcrates: Però amb un amic també has de poder riure i gaudir de la vida, oi?

Glaucó: Està clar.

Sòcrates: Arribats a aquest punt, un amic és també qui es deixa veure en el bons moments, no?

Glaucó: També.

Sòcrates: I si un amic està amb tu tant en els bons com en el mals moments, significa això que gaudeix de la teva companyia, però que també es preocupa per tu?

Glaucó: Així seria.

Sòcrates: Així doncs, un amic t’ajudaria a canvi de diners o ho faria perquè vol el millor per a tu?

Glaucó: Per la segona raó.

Sòcrates: Llavors, creus que Prótàgores, qui et cobra pels seus serveis, és amic teu?

Glaucó: Vist així...

Sócrates: De la mateixa manera que has vist que Protàgores no és amic teu, podríem anar refutant les falses concepcions d'amistat que has anat adquirint fins ara. Aleshores, un cop fet això, voldries buscar què és realment l'amistat, entenent-la com una idea única i universal, de manera que no tot és relatiu.

Glaucó: Certament.

Sòcrates: Bé, ara ja hem fet el pas més important, perquè ara saps que no saps què és l’amistat, però pots arribar a conèixer-la. El segon pas és arribar a ella, i quan estiguis preparat jo estaré disposat a ajudar-te.

Glaucó: Agraeixo les teves sàvies paraules, Sòcrates, però per avui ja tinc massa informació per assimilar. Quan em trobi preparat, vindré a tu...

Sòcrates: Ben fet, amic Glaucó. T’esperaré.