Tot i no compartir part de la filosofia de Descartes la meva opinió sobre la seva moral és possitiva, si més no crec que és molt coherent amb la forma de raonar cartesiana. L'objectiu de Descartes era descobir el coneixement segur i veritable, no creia en els coneixements extrets de l'ensenyament aristotelicoescolàstic, sinó que volia evitar qualsevol prejudici inicial començant la seva recerca de coneixement dubtant de tot ( el dubte sistemàtic) per arribar a la veritat evident . Així doncs en una filosofia basada en el dubte , ón encara no s'està segur de la certesa de les coses no hi té lloc una moral ni fixa ni dogmàtica , per tant és lògica la creació de Descartes de la Moral provisional. En la filosofia cartesiana suspenem els nostres judicis fins haver dubtat de tot i trobar la veritat ( Pirrisme), però no podem suspendre la nostres accions diàries. D'aquesta incompatibilitat surgeix la Moral provisional, un seguit de principis per guiar-nos en el nostre dia a dia. Es pateix el risc de caure en l'error però segons Descartes és preferible a quedar-se paralitzat. La moralitat cartesiana influida per l'escèptic Montaigne que creia en obeir les lleis ,els costums i les religions del propi país i en Aristòtil i la seva teoria de no caure en els exesos i extrems de les coses es basa en aquesta neutralitat, aquesta neutralitat és important ja que tot es troba en dubte i quan no coneixem res amb exactitud millor no pendre'n part
2.Hi estàs d'acord? Per què si i per què no ?
Per una part estic d'acord amb la llibertat de pensament que Descartes estableix en aquesta moral ón ens podem servir de la rao per elegir els nostres actes, és potser una moral més lliure que la d'altres filòsofs, menys dogmàtiques, i estic en contra del dogmatisme ja que cada situació és diferent i establir unes lleis que s'han de complir en tots els casos potser no es l'acció més adequada, peró també existeix el perill de caure en la filosofia sofista capaç de transgibersar la veritat per adaptar-la a les nostres necesitats i seria un error.
Pel que fa a les màximes la meva opinió és la següent:
1a màxima: seguir els costums i lleis del país en el que hom es trobi, conservant la religió i les pròpies creences, tot i això des d'una postura moderada.
Trobu aquesta màxima molt respectuosa , quant uns país ens acull és important respectar la seva societat ja que els nouvinguts sóm nosaltres , el matís d'una postura moderada i de conservar les nostres creences el trobu encertat perquè olvidar les nostres arrels seria una errada greu, no hem de deixar de ser qui sóm però ens hem d'adaptar al nostre ambient per conviure en serenitat i tolerància.
2a màxima: ser constants en les nostres accions i peserverar en els nostres objectius fins al final, deixant de banda les indecisions o remordiments.
Crec que la persevarància és realment important en la vida , ja que sense aquesta no arrivariem a enlloc, hem de lluitar per els nostres objectius i no resignar-nos per la seva dificultat sino treballar amb constància no crec però que deixar de banda les indecisions o remordiments sigui el millor, ja que les indecisions són un pas per poder raonar entre dos fets i elegir el més adequat i els remordiments tot i ser molestos al llarg de la vida són necessaris perquè si tens remordiments per un fet significa que no estàs d'acord amb els teus actes i poder reflexionar i decidir evitar-los en una situació futura.
3a màxima: procurar vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna i modificar els meus desitjos abans que l'ordre del món.
Crec que en aquesta màxima Descartes posa a la societat per sobre de l'individu.En la primera part parla de superar-nos a nosaltres mateixos i no pensar amb la sort. En la segona part parla d'adaptar-nos a la societat, adaptar les nostres metes al entorn on vivim abans que aquest ens " recordi" quines són les circunstàncies
4a màxima: Cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment.
Com a estudiant de batxillerat s'esperaria que fes una defensa de cultivar la raó, de la importància dels estudis,.... I com a adolascent molta gent esperaria que respongués quelcom com " vive la vida que són dos dias",però no crec ni en una ni en l'altre, no crec que centrar-nos només en descobrir la veritat o cultivar el nostre coneixament sigui una via mentalment sana per viure ja que la obsessió provoca la bojeria però tampoc em llançaré als braços del plaer inproductiu.Així doncs, Aristòtil tenia raó quan deia que en el punt mig es troba la virtud,és important mantenir l'equilibri entre la búsqueda de coneixement i l'esbarjo per poder manternir-nos centrats i ser útils.
Crec que la persevarància és realment important en la vida , ja que sense aquesta no arrivariem a enlloc, hem de lluitar per els nostres objectius i no resignar-nos per la seva dificultat sino treballar amb constància no crec però que deixar de banda les indecisions o remordiments sigui el millor, ja que les indecisions són un pas per poder raonar entre dos fets i elegir el més adequat i els remordiments tot i ser molestos al llarg de la vida són necessaris perquè si tens remordiments per un fet significa que no estàs d'acord amb els teus actes i poder reflexionar i decidir evitar-los en una situació futura.
3a màxima: procurar vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna i modificar els meus desitjos abans que l'ordre del món.
Crec que en aquesta màxima Descartes posa a la societat per sobre de l'individu.En la primera part parla de superar-nos a nosaltres mateixos i no pensar amb la sort. En la segona part parla d'adaptar-nos a la societat, adaptar les nostres metes al entorn on vivim abans que aquest ens " recordi" quines són les circunstàncies
4a màxima: Cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment.
Com a estudiant de batxillerat s'esperaria que fes una defensa de cultivar la raó, de la importància dels estudis,.... I com a adolascent molta gent esperaria que respongués quelcom com " vive la vida que són dos dias",però no crec ni en una ni en l'altre, no crec que centrar-nos només en descobrir la veritat o cultivar el nostre coneixament sigui una via mentalment sana per viure ja que la obsessió provoca la bojeria però tampoc em llançaré als braços del plaer inproductiu.Així doncs, Aristòtil tenia raó quan deia que en el punt mig es troba la virtud,és important mantenir l'equilibri entre la búsqueda de coneixement i l'esbarjo per poder manternir-nos centrats i ser útils.
En la meva opinió la moral de Descartes no és una moral de veritat ,són pautes de conveniència, així doncs crec que un dels seus punts dèbils és la falta de presició i de profunditat d'aquesta moral però comprenc que no pot crear-ne una pels dubtes i estableix aquesta provisional. Els punts més forts , és el respecte , parla de respectar, adaptar-se , conviure,... . En cap moment diu que està bé o que està malament ni busca castigar als detrectors amb un infern tòrrid probablament inexistent . No amanaça als " pecadors " sino que simplement es un guia per viure en comunitat. Aquesta acceptació de les cultures religioses o tradicions per part d'una persona religiosa d'aquella època és un fet extrany, però Descartes és un seguidor de la raó no del Dogmatisme i és conscient de que la moral provisional ha de ser pragmàtica i respectuosa amb els altres.
(Aina Murcia)