La Moral Cartesiana

1.Què opines de la moral cartesiana?


Tot i no compartir part de la filosofia de Descartes la meva opinió sobre la seva moral és possitiva, si més no crec que és molt coherent amb la forma de raonar cartesiana. L'objectiu de Descartes era descobir el coneixement segur i veritable, no creia en els coneixements extrets de l'ensenyament aristotelicoescolàstic, sinó que volia evitar qualsevol prejudici inicial començant la seva recerca de coneixement dubtant de tot ( el dubte sistemàtic) per arribar a la veritat evident . Així doncs en una filosofia basada en el dubte , ón encara no s'està segur de la certesa de les coses no hi té lloc una moral ni fixa ni dogmàtica , per tant és lògica la creació de Descartes de la Moral provisional. En la filosofia cartesiana suspenem els nostres judicis fins haver dubtat de tot i trobar la veritat ( Pirrisme), però no podem suspendre la nostres accions diàries. D'aquesta incompatibilitat surgeix la Moral provisional, un seguit de principis per guiar-nos en el nostre dia a dia. Es pateix el risc de caure en l'error però segons Descartes és preferible a quedar-se paralitzat. La moralitat cartesiana influida per l'escèptic Montaigne que creia en obeir les lleis ,els costums i les religions del propi país i en Aristòtil i la seva teoria de no caure en els exesos i extrems de les coses es basa en aquesta neutralitat, aquesta neutralitat és important ja que tot es troba en dubte i quan no coneixem res amb exactitud millor no pendre'n part


2.Hi estàs d'acord? Per què si i per què no ?
Per una part estic d'acord amb la llibertat de pensament que Descartes estableix en aquesta moral ón ens podem servir de la rao per elegir els nostres actes, és potser una moral més lliure que la d'altres filòsofs, menys dogmàtiques, i estic en contra del dogmatisme ja que cada situació és diferent i establir unes lleis que s'han de complir en tots els casos potser no es l'acció més adequada, peró també existeix el perill de caure en la filosofia sofista capaç de transgibersar la veritat per adaptar-la a les nostres necesitats i seria un error.


Pel que fa a les màximes la meva opinió és la següent:

1a màxima: seguir els costums i lleis del país en el que hom es trobi, conservant la religió i les pròpies creences, tot i això des d'una postura moderada.

Trobu aquesta màxima molt respectuosa , quant uns país ens acull és important respectar la seva societat ja que els nouvinguts sóm nosaltres , el matís d'una postura moderada i de conservar les nostres creences el trobu encertat perquè olvidar les nostres arrels seria una errada greu, no hem de deixar de ser qui sóm però ens hem d'adaptar al nostre ambient per conviure en serenitat i tolerància.

2a màxima: ser constants en les nostres accions i peserverar en els nostres objectius fins al final, deixant de banda les indecisions o remordiments.
Crec que la persevarància és realment important en la vida , ja que sense aquesta no arrivariem a enlloc, hem de lluitar per els nostres objectius i no resignar-nos per la seva dificultat sino treballar amb constància no crec però que deixar de banda les indecisions o remordiments sigui el millor, ja que les indecisions són un pas per poder raonar entre dos fets i elegir el més adequat i els remordiments tot i ser molestos al llarg de la vida són necessaris perquè si tens remordiments per un fet significa que no estàs d'acord amb els teus actes i poder reflexionar i decidir evitar-los en una situació futura.


3a màxima: procurar vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna i modificar els meus desitjos abans que l'ordre del món.
Crec que en aquesta màxima Descartes posa a la societat per sobre de l'individu.En la primera part parla de superar-nos a nosaltres mateixos i no pensar amb la sort. En la segona part parla d'adaptar-nos a la societat, adaptar les nostres metes al entorn on vivim abans que aquest ens " recordi" quines són les circunstàncies


4a màxima: Cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment. 
Com a estudiant de batxillerat s'esperaria que fes una defensa de cultivar la raó, de la importància dels estudis,.... I com a adolascent molta gent esperaria que respongués quelcom com " vive la vida que són dos dias",però no crec ni en una ni en l'altre, no crec que centrar-nos només en descobrir la veritat o cultivar el nostre coneixament sigui una via mentalment sana per viure ja que la obsessió provoca la bojeria però tampoc em llançaré als braços del plaer inproductiu.Així doncs, Aristòtil tenia raó quan deia que en el punt mig es troba la virtud,és important mantenir l'equilibri entre la búsqueda de coneixement i l'esbarjo per poder manternir-nos centrats i ser útils.

3. Quins creus que són els punts més forts i quins els seus punts dèbils?
En la meva opinió la moral de Descartes no és una moral de veritat ,són pautes de conveniència, així doncs crec que un dels seus punts dèbils és la falta de presició i de profunditat d'aquesta moral però comprenc que no pot crear-ne una pels dubtes i estableix aquesta provisional. Els punts més forts , és el respecte , parla de respectar, adaptar-se , conviure,... . En cap moment diu que està bé o que està malament ni busca castigar als detrectors amb un infern tòrrid probablament inexistent . No amanaça als " pecadors " sino que simplement es un guia per viure en comunitat. Aquesta acceptació de les cultures religioses o tradicions per part d'una persona religiosa d'aquella època és un fet extrany, però Descartes és un seguidor de la raó no del Dogmatisme i és conscient de que la moral provisional ha de ser pragmàtica i respectuosa amb els altres.



(Aina Murcia)

Treball mètode cartesià: Com l'apliquem a la vida quotidiana ? (Aina i Laura)

Aquest treball consisteix en tres situacions laborals on els protagonistes utilitzen el mètode de Descartes per resoldre un conflicte. En realitat, tot i no ser-ne conscients l'emprem constantment en el nostre dia dia,com per exemple el fet de fragmentar un problema en les seves parts més petites per poder analitzar-lo millor, el problema apareix quan no en fem un bon ús. Ja que l'importància del mètode recau en l'ordre de les seves parts que s'han de seguir rigorosament per no deixar cap detall sense analitzar. Des del nostre punt de vista ( com a estudiants del batxillerat científic) creiem camp podríem tenir més facilitat per aplicar concretament els últims tres passos, ja que tenen molt a veure amb el mètode científic el qual utilitzem diàriament, en canvi, no només per a nosaltres, sinó en general, creiem que la part més difícil del mètode és la inicial ( l'Evidència) perquè moltes vegades ens deixem endur per la voluntat irracional i prejutgem abans de saber les coses amb certesa i claredat. I com que precisament és el punt d'inici, si aquest resulta erroni els punts successius també.


Anem a veure tres casos exemple:




1-El metge cartesià
Per el·laborar aquest exemple hem decidit servir-nos  d'un cas que darrerament ha afectat a un amic nostre i que s'ha complicat pel fet que els metges encarregats no han seguit el mètode cartesià correctament.


El noi es va presentar al CAP amb un quadre de símptomes que consistia en mal de cap, febre, tos constant i dolor facial. Com que va anar al metge durant els mesos d'hivern, quan els casos de grip són molt comuns, els metges li van diagnosticar el virus sense haver fet un diagnòstic complet. Més tard, però, la malaltia es va complicar; el noi no millorava i va estar a casa tres setmanes sense menjar i vomitant el poc que menjava. Els metges doncs, havien fet un prejudici que els havia dut a l'error.
Si els metges haguessin seguit el mètode primerament no haurien acceptat la grip com a veritat perquè no era un fet clar ni distint ja que els símptomes presentats eren comuns en moltes malalties i no només propis del virus. En segon lloc, haguessin analitzat per separat tots els símptomes  acuradament i realitzat un seguit de proves per buscar-ne totes les possibles causes i haurien pogut observar que la mucositat no era blanquinosa característica de la grip sinó grogosa , a més a més haguessin realitzat un TAC per buscar les causes de la cefalea i haurien trobat unes petites taques blanques en la prova. A partir de totes aquestes dades haurien anat construint un quadre de símptomes complet i correcte amb totes les seves causes a partir d'anar relacionant els símptomes apareguts ( per exemple a partir d'examinar les taques blanques trobades en el TAC haurien descobert que es tractava de pus) i un cop analitzada tota la informació, anant en compte per no deixar-se cap possible símptoma que modifiques el diagnòstic, haurien arribat a la conclusió que el noi no tenia la grip si no una sinusitis aguda. Però com que no van  actuar correctament, no van detectar-la amb prou temps i la malaltia es va agreujar tant fins el punt que la infecció li ha arribat a perforar el crani fins a accedir al cervell i li han hagut de realitzar una operació quirúrgica important, per un cas de sinusitis que si es tracta correctament pot ser inoqua. Així doncs. és un cas on és pot observar la importància de seguir un mètode ordenat i rigorós com el cartesià.


El detectiu cartesià
Són les 7 del matí i el detectiu Puig ha sigut cridat per investigar un possible cas de suïcidi d'una dona al carrer Torraviu. Quan arriba al lloc dels fets es troba a la víctima amb una pistola  envoltada de policia científica i de mobles, talment com si hagués sigut un robatori. L'inspector de policia ja havia fet el primer pas del mètode cartesià descartant el possible robatori, ja que, en examinar tota la casa va veure que les coses de valor seguien intactes. Però no el va complir posteriorment, perquè, segons ell només quedava la possibilitat que fos un suïcidi, atenent a les declaracions fetes pels veïns que sabien que feia mesos que a la dona se li havia diagnosticat depressió. Tot i això, el detectiu, que portava molts anys d'experiència a les seves espatlles, sabia perfectament que per treure l'entrellat d'un cas que es presta a tanta confusió, calia analitzar ordenat i minuciosament cada detall. Així que va fer cas omís de les suposicions policials i va decidir agafar el cas de zero (sense prejudicis).  Primer inspeccionà tota la zona , però no trobà proves biològiques rellevants. Després es centrà en la sala del crim i examinà acuradament el cadàver, i va ser aleshores quan va trobar proves contundents que demostraven que allò era un assassinat amb totes les de la llei. Així, si hagués partit de la idea d'un suïcidi, segurament no li hauria donat importància a aquestes proves ( o ni s'hagués molestat en trobar-les). Aquestes proves eren dues bàsicament: la mà de la víctima no estava encarcarada al voltant del gallet, sinó que rodejava el mànec de la pistola (fet desconcertant que només es podia explicar si algú li hagués col·locat la pistola posteriorment); per altra banda, no hi havia marca de foc a la templa ni restes de pólvora, cosa que demostrava que el tir s'havia fet de més lluny. Finalment, una tercera prova que accentuava la certesa de les altres dues és que el detectiu tenia constància que la dona era esquerrana, i en canvi, el cadàver tenia l'arma del crim a la seva mà dreta. L'assassí no va pensar en aquests detalls a l'hora de cometre el crim. Més tard es va saber que qui havia matat a aquella pobra dona era el seu marit, que la maltractava. Precisament per això la dona estava depressiva. El mòbil del crim va ser, segons la confessió del marit, els tràmits de separació que la dona estava posant en marxa amb la total oposició d'ell.


El mecànic cartesià


En Bob portava un taller mecànic desde feia anys. Un matí va aparèixer un client arrosegant la seva motocicleta nova,ja que aquesta havia deixat de funcionar mentre el jove anava a treballar, aquest li va deixar el vehicle i va marxar. En Bob ,"el manetes" pels coneguts, va començar a treballar amb l'artefacta, desprès d'un matí de dura feina el mecànic no trobava cap incidència ni fet extrany i no entenia com era possible que la motocicleta no funcionés. Davant aquesta incongruència en Bob va decidir començar de nou.
Aquí podrem veure clarament una materialització dels passos que conformen el mètode. Vegem-ho:


EVIDÈNCIES:  Era clar i distint per l'esperit d'en Bob que la moto no funcionava i que havia d'existir una causa que ho justifiqués, que no podia ser l'antiguitat del vehicle. (En bob, molt graciós ell, també va pensar que el noi no deuria ser del RACC).
ANÀLISI: va desmuntar la moto en totes les seves peces bàsiques i les va examinar per separat. Totes estavaen perfectament. Només quedava per veure el dipòsit, i gràcies als seus anys d'experiència va notar que la olor de la betzina no era l'adequada sinó que feia olor a gasoil.
SÍNTESI: Va muntar de nou la moto, amb l'avantatge de conèixer prèviament que totes les peces es trobaven en bon estat, i així va poder confirmar que no existia cap problema en les connexions entre les diferenets parts.Només podia haver-hi un problema amb el combustible.Un cop examinats els fets, va trucar al propietari per resoldre el dubte de la gasolina i aquest li va confirmar que s'havia equivocat a l'hora de administrar-li a la motocicleta.
ENNUMERACIÓ: Coneixent totes les dades només calia comprovar que el seu raonament era correcte, així doncs, va netejar el dipòsit i va introduir-hi la gasolina adequada.I la moto es va engegar.

Autores: Laura Moya i Aina Murcia

LA MORAL CARTESIANA (Laura Moya)

1. Què opines de la moral cartesiana?


Davant la profunda insatisfacció de la diversitat de coneixements filosòfics rebuts i les ganes d'assolir una filosofia definitiva i vàlida universalment, Descartes proposa no quedar-se mai satisfet sinó amb allò completament evident (allò clar i distint per la raó) i rebutjar com a fals tot allò que pugui ser mínimament dubtable. Tal i com s'ha estudiat, aquest procés és el que es coneix com a dubte mètodic.


No obstant, per a poder guiar-se a través de la vida de manera ètica mentre dura el procés de revisió de les nostres creences fins a arribar a la certesa, va posar en pràctica el que ell anomena una "moral provisional", que rep aquest nom precisament per aquest motiu. També penso que el seu nom s'adequa a la branca filosòfia que treballa, ja que quan parlem de moral estem parlant sobre accions humanes, que poden anar canviant i es poden concebre de manera diferent al llarg de la història.


Aquesta moral, constituïda per 4 simples màximes, adopta una postura moderada, i em sembla molt intel·ligent per part del filòsof, no només perquè crec firmement en la frase aristotèlica que "en el punt mig romàn la virtut" i que els excessos o extrems mai són bons, sinó perquè és lògic prendre temporalment aquesta postura de neutralitat mentre posa tot el coneixement en dubte; d'aquesta manera és més senzill mantenir-se lluny de l'equivocació. Descartes prefereix mantenir-se al mig per no errar molt si descobreix que la conducta correcta es troba en un extrem que podria no ser l'escollit en un principi. Amb el que no estaria d'acord seria, un cop sabut l'extrem correcte, que se seguís mantenint al mig, i no decantar-se per un costat o un altre.


2. Hi estàs d'acord? Per què sí o per què no?
 Anem a analitzar màxima per màxima per donar-ne la opinió de cadascuna.


1a màxima: seguir els costums i lleis del país en el que hom es trobi, conservant la religió i les pròpies creences, tot i això des d'una postura moderada.
Em sembla força apropiada perquè pretén evitar els conflictes politico-religiosos i sobretot promou la tolerància i el respecte a les creences alienes, sempre i quan no violin la llibertat dels altres. L'únic punt en el que difereixo amb Descartes és que en cap moment mostra, també, l'acceptació de les persones laiques, segurament perquè ell no podia concebre la filosofia sense la figura de Déu.


2a màxima: ser constants en les nostres accions i peserverar en els nostres objectius fins al final, deixant de banda les indecisions o remordiments.
Aquesta és per mi la màxima més encertada. Crec que la clau de l'èxit en quelcom, més que en ser molt bo en tal cosa o no, està en l'esforç i constància que posem per arribar als nostres somnis o fites en la vida. És veritat que si ens passem tota la vida aferrats als errors del passat mai podrem avançar en el present per construir el propi futur, però com a persones que som ens equivoquem, i la por a equivocar-nos és la que molts cops ens provoca la indecisió. Però això no és del tot dolent. Una mala decisió condueix al fracàs, a l'error. Ens arrepentirem d'haver caigut, però precisament la constància serà la força que ens ajudi a aixecar-nos i a provar de nou, amb l'avantatge que hem après sobre l'error comès anteriorment.


3a màxima: procurar vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna i modificar els meus desitjos abans que l'ordre del món.
Segons el meu punt de vista, és una màxima força ambigua, amb la que estic d'acord parcialment. Per una banda, aquí Descartes es presenta com un home disposat a canviar interiorment abans que promoure un canvi en els usos i normes habituals de la societat en què viu. I aquí és on no estic d'acord. No podem ser conformistes amb la situació que ens ha tocat viure si aquesta és injusta o es pot millorar. Si ho fossim, els treballadors encara tindrien jornades laborals de 12 hores o es seguiria veient bé l'esclavitud, per exemple.
Per altra banda, estic d'acord amb Descartes quan diu, amb aquesta màxima, que és més feliç qui sap controlar el que desitja que qui viu constantment pendent dels desitjos que no depenen d'ell, ja que cada persona té les seves prioritats, la seva situació econòmica, les seves capacitats intel·lectuals, i un ha d'assumir fins a on pot arribar i fins a on no.


4a màxima: cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment.
Estic completament d'acord amb aquesta màxima, ja que com més ens dotem de coneixements, més bon criteri tindrem davant de qualsevol aspecte i, per tant, millors decisions podrem prendre per trobar la pròpia felicitat.


3. Quins creus que són els seus punts forts i quins els seus punts dèbils?
Com he dit abans, per a mi el punt fort de la seva moral és que sigui "provisional". Entre tots hem de construir un món millor, més just i pur, i per això cal que hi hagi canvis (en la mentalitat de les persones, de la ètica, en definitiva) que el facin evolucionar cap a aquesta direcció. No podem considerar les conductes humanes com a dogmes, ja que això afavoriria a l'estancament i a la possibilitat de que tal dogma sigui erròni.


En quant al punt feble de la moral cartesiana, Descartes adopta una postura moderada en la seva moral provisional mentre exposa tot al dubte perquè així, des del mig, no es desviarà tant de la posterior descoberta de la conducta vertadera. Però qui assegura que el descobriment d'aquesta suposada "vertadera conducta", que ens farà anar a un extrem o a un altre de la "corda de la moral", és realment la bona? Podria ser que la base del seu plantejament ja fos incorrecta d'entrada.


4. Cerca notícies a la premsa escrita que exemplifiquin les idees morals de Descartes.
(Relaciono aquesta notícia amb la 2a màxima de la moral cartesiana)

La vacuna preventiva contra el virus del sida del CSIC puede ser una de las mejores noticias relativas a la salud del año y un rayo de esperanza para millones de personas afectadas por el sida en todo el mundo. Los resultados del estudio, que fueron presentados en rueda de prensa la semana pasada por los responsables de la investigación son excelentes, ya que se logró una respuesta inmune del 90% en los 30 voluntarios sanos que se ofrecieron para esta fase I del ensayo clínico. El 85% seguía manteniendo esta inmunidad contra el virus del VIH  un año después de recibir la vacuna. Un estudio, dirigido por investigadores de varios centros científicos españoles, entre ellos un grupo de la Universidad del País Vasco dirigido por el profesor Félix Goñi, ha demostrado que, modificando la rigidez de la membrana plasmática de los linfocitos T, se podría llegar a impedir la entrada del virus del sida en el interior de las células.


Aunque la investigación se ha llevado a cabo en cultivos celulares en laboratorio, los resultados demuestran que este sistema podría, al menos, reducir el grado de infección por parte del virus, ha informado el CSIC (Centros Superior de Investigaciones Científicas) en un comunicado.


El trabajo, que aparece publicado en la revista Chemistry and Biology,  ha sido realizado completamente por equipos españoles de la Universidad del País Vasco, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, del Instituto de Química Avanzada de Cataluña, del instituto de Investigación IrsiCaixa, del Departamento de Salud de la Generalitat y del Hospital 12 de octubre de Madrid.




(Laura Moya)