Treball mètode cartesià: Com l'apliquem a la vida quotidiana ? (Aina i Laura)

Aquest treball consisteix en tres situacions laborals on els protagonistes utilitzen el mètode de Descartes per resoldre un conflicte. En realitat, tot i no ser-ne conscients l'emprem constantment en el nostre dia dia,com per exemple el fet de fragmentar un problema en les seves parts més petites per poder analitzar-lo millor, el problema apareix quan no en fem un bon ús. Ja que l'importància del mètode recau en l'ordre de les seves parts que s'han de seguir rigorosament per no deixar cap detall sense analitzar. Des del nostre punt de vista ( com a estudiants del batxillerat científic) creiem camp podríem tenir més facilitat per aplicar concretament els últims tres passos, ja que tenen molt a veure amb el mètode científic el qual utilitzem diàriament, en canvi, no només per a nosaltres, sinó en general, creiem que la part més difícil del mètode és la inicial ( l'Evidència) perquè moltes vegades ens deixem endur per la voluntat irracional i prejutgem abans de saber les coses amb certesa i claredat. I com que precisament és el punt d'inici, si aquest resulta erroni els punts successius també.


Anem a veure tres casos exemple:




1-El metge cartesià
Per el·laborar aquest exemple hem decidit servir-nos  d'un cas que darrerament ha afectat a un amic nostre i que s'ha complicat pel fet que els metges encarregats no han seguit el mètode cartesià correctament.


El noi es va presentar al CAP amb un quadre de símptomes que consistia en mal de cap, febre, tos constant i dolor facial. Com que va anar al metge durant els mesos d'hivern, quan els casos de grip són molt comuns, els metges li van diagnosticar el virus sense haver fet un diagnòstic complet. Més tard, però, la malaltia es va complicar; el noi no millorava i va estar a casa tres setmanes sense menjar i vomitant el poc que menjava. Els metges doncs, havien fet un prejudici que els havia dut a l'error.
Si els metges haguessin seguit el mètode primerament no haurien acceptat la grip com a veritat perquè no era un fet clar ni distint ja que els símptomes presentats eren comuns en moltes malalties i no només propis del virus. En segon lloc, haguessin analitzat per separat tots els símptomes  acuradament i realitzat un seguit de proves per buscar-ne totes les possibles causes i haurien pogut observar que la mucositat no era blanquinosa característica de la grip sinó grogosa , a més a més haguessin realitzat un TAC per buscar les causes de la cefalea i haurien trobat unes petites taques blanques en la prova. A partir de totes aquestes dades haurien anat construint un quadre de símptomes complet i correcte amb totes les seves causes a partir d'anar relacionant els símptomes apareguts ( per exemple a partir d'examinar les taques blanques trobades en el TAC haurien descobert que es tractava de pus) i un cop analitzada tota la informació, anant en compte per no deixar-se cap possible símptoma que modifiques el diagnòstic, haurien arribat a la conclusió que el noi no tenia la grip si no una sinusitis aguda. Però com que no van  actuar correctament, no van detectar-la amb prou temps i la malaltia es va agreujar tant fins el punt que la infecció li ha arribat a perforar el crani fins a accedir al cervell i li han hagut de realitzar una operació quirúrgica important, per un cas de sinusitis que si es tracta correctament pot ser inoqua. Així doncs. és un cas on és pot observar la importància de seguir un mètode ordenat i rigorós com el cartesià.


El detectiu cartesià
Són les 7 del matí i el detectiu Puig ha sigut cridat per investigar un possible cas de suïcidi d'una dona al carrer Torraviu. Quan arriba al lloc dels fets es troba a la víctima amb una pistola  envoltada de policia científica i de mobles, talment com si hagués sigut un robatori. L'inspector de policia ja havia fet el primer pas del mètode cartesià descartant el possible robatori, ja que, en examinar tota la casa va veure que les coses de valor seguien intactes. Però no el va complir posteriorment, perquè, segons ell només quedava la possibilitat que fos un suïcidi, atenent a les declaracions fetes pels veïns que sabien que feia mesos que a la dona se li havia diagnosticat depressió. Tot i això, el detectiu, que portava molts anys d'experiència a les seves espatlles, sabia perfectament que per treure l'entrellat d'un cas que es presta a tanta confusió, calia analitzar ordenat i minuciosament cada detall. Així que va fer cas omís de les suposicions policials i va decidir agafar el cas de zero (sense prejudicis).  Primer inspeccionà tota la zona , però no trobà proves biològiques rellevants. Després es centrà en la sala del crim i examinà acuradament el cadàver, i va ser aleshores quan va trobar proves contundents que demostraven que allò era un assassinat amb totes les de la llei. Així, si hagués partit de la idea d'un suïcidi, segurament no li hauria donat importància a aquestes proves ( o ni s'hagués molestat en trobar-les). Aquestes proves eren dues bàsicament: la mà de la víctima no estava encarcarada al voltant del gallet, sinó que rodejava el mànec de la pistola (fet desconcertant que només es podia explicar si algú li hagués col·locat la pistola posteriorment); per altra banda, no hi havia marca de foc a la templa ni restes de pólvora, cosa que demostrava que el tir s'havia fet de més lluny. Finalment, una tercera prova que accentuava la certesa de les altres dues és que el detectiu tenia constància que la dona era esquerrana, i en canvi, el cadàver tenia l'arma del crim a la seva mà dreta. L'assassí no va pensar en aquests detalls a l'hora de cometre el crim. Més tard es va saber que qui havia matat a aquella pobra dona era el seu marit, que la maltractava. Precisament per això la dona estava depressiva. El mòbil del crim va ser, segons la confessió del marit, els tràmits de separació que la dona estava posant en marxa amb la total oposició d'ell.


El mecànic cartesià


En Bob portava un taller mecànic desde feia anys. Un matí va aparèixer un client arrosegant la seva motocicleta nova,ja que aquesta havia deixat de funcionar mentre el jove anava a treballar, aquest li va deixar el vehicle i va marxar. En Bob ,"el manetes" pels coneguts, va començar a treballar amb l'artefacta, desprès d'un matí de dura feina el mecànic no trobava cap incidència ni fet extrany i no entenia com era possible que la motocicleta no funcionés. Davant aquesta incongruència en Bob va decidir començar de nou.
Aquí podrem veure clarament una materialització dels passos que conformen el mètode. Vegem-ho:


EVIDÈNCIES:  Era clar i distint per l'esperit d'en Bob que la moto no funcionava i que havia d'existir una causa que ho justifiqués, que no podia ser l'antiguitat del vehicle. (En bob, molt graciós ell, també va pensar que el noi no deuria ser del RACC).
ANÀLISI: va desmuntar la moto en totes les seves peces bàsiques i les va examinar per separat. Totes estavaen perfectament. Només quedava per veure el dipòsit, i gràcies als seus anys d'experiència va notar que la olor de la betzina no era l'adequada sinó que feia olor a gasoil.
SÍNTESI: Va muntar de nou la moto, amb l'avantatge de conèixer prèviament que totes les peces es trobaven en bon estat, i així va poder confirmar que no existia cap problema en les connexions entre les diferenets parts.Només podia haver-hi un problema amb el combustible.Un cop examinats els fets, va trucar al propietari per resoldre el dubte de la gasolina i aquest li va confirmar que s'havia equivocat a l'hora de administrar-li a la motocicleta.
ENNUMERACIÓ: Coneixent totes les dades només calia comprovar que el seu raonament era correcte, així doncs, va netejar el dipòsit i va introduir-hi la gasolina adequada.I la moto es va engegar.

Autores: Laura Moya i Aina Murcia