Davant la profunda insatisfacció de la diversitat de coneixements filosòfics rebuts i les ganes d'assolir una filosofia definitiva i vàlida universalment, Descartes proposa no quedar-se mai satisfet sinó amb allò completament evident (allò clar i distint per la raó) i rebutjar com a fals tot allò que pugui ser mínimament dubtable. Tal i com s'ha estudiat, aquest procés és el que es coneix com a dubte mètodic.
No obstant, per a poder guiar-se a través de la vida de manera ètica mentre dura el procés de revisió de les nostres creences fins a arribar a la certesa, va posar en pràctica el que ell anomena una "moral provisional", que rep aquest nom precisament per aquest motiu. També penso que el seu nom s'adequa a la branca filosòfia que treballa, ja que quan parlem de moral estem parlant sobre accions humanes, que poden anar canviant i es poden concebre de manera diferent al llarg de la història.
Aquesta moral, constituïda per 4 simples màximes, adopta una postura moderada, i em sembla molt intel·ligent per part del filòsof, no només perquè crec firmement en la frase aristotèlica que "en el punt mig romàn la virtut" i que els excessos o extrems mai són bons, sinó perquè és lògic prendre temporalment aquesta postura de neutralitat mentre posa tot el coneixement en dubte; d'aquesta manera és més senzill mantenir-se lluny de l'equivocació. Descartes prefereix mantenir-se al mig per no errar molt si descobreix que la conducta correcta es troba en un extrem que podria no ser l'escollit en un principi. Amb el que no estaria d'acord seria, un cop sabut l'extrem correcte, que se seguís mantenint al mig, i no decantar-se per un costat o un altre.
2. Hi estàs d'acord? Per què sí o per què no?
Anem a analitzar màxima per màxima per donar-ne la opinió de cadascuna.
1a màxima: seguir els costums i lleis del país en el que hom es trobi, conservant la religió i les pròpies creences, tot i això des d'una postura moderada.
Em sembla força apropiada perquè pretén evitar els conflictes politico-religiosos i sobretot promou la tolerància i el respecte a les creences alienes, sempre i quan no violin la llibertat dels altres. L'únic punt en el que difereixo amb Descartes és que en cap moment mostra, també, l'acceptació de les persones laiques, segurament perquè ell no podia concebre la filosofia sense la figura de Déu.
2a màxima: ser constants en les nostres accions i peserverar en els nostres objectius fins al final, deixant de banda les indecisions o remordiments.
Aquesta és per mi la màxima més encertada. Crec que la clau de l'èxit en quelcom, més que en ser molt bo en tal cosa o no, està en l'esforç i constància que posem per arribar als nostres somnis o fites en la vida. És veritat que si ens passem tota la vida aferrats als errors del passat mai podrem avançar en el present per construir el propi futur, però com a persones que som ens equivoquem, i la por a equivocar-nos és la que molts cops ens provoca la indecisió. Però això no és del tot dolent. Una mala decisió condueix al fracàs, a l'error. Ens arrepentirem d'haver caigut, però precisament la constància serà la força que ens ajudi a aixecar-nos i a provar de nou, amb l'avantatge que hem après sobre l'error comès anteriorment.
3a màxima: procurar vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna i modificar els meus desitjos abans que l'ordre del món.
Segons el meu punt de vista, és una màxima força ambigua, amb la que estic d'acord parcialment. Per una banda, aquí Descartes es presenta com un home disposat a canviar interiorment abans que promoure un canvi en els usos i normes habituals de la societat en què viu. I aquí és on no estic d'acord. No podem ser conformistes amb la situació que ens ha tocat viure si aquesta és injusta o es pot millorar. Si ho fossim, els treballadors encara tindrien jornades laborals de 12 hores o es seguiria veient bé l'esclavitud, per exemple.
Per altra banda, estic d'acord amb Descartes quan diu, amb aquesta màxima, que és més feliç qui sap controlar el que desitja que qui viu constantment pendent dels desitjos que no depenen d'ell, ja que cada persona té les seves prioritats, la seva situació econòmica, les seves capacitats intel·lectuals, i un ha d'assumir fins a on pot arribar i fins a on no.
4a màxima: cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment.
Estic completament d'acord amb aquesta màxima, ja que com més ens dotem de coneixements, més bon criteri tindrem davant de qualsevol aspecte i, per tant, millors decisions podrem prendre per trobar la pròpia felicitat.
3. Quins creus que són els seus punts forts i quins els seus punts dèbils?
Com he dit abans, per a mi el punt fort de la seva moral és que sigui "provisional". Entre tots hem de construir un món millor, més just i pur, i per això cal que hi hagi canvis (en la mentalitat de les persones, de la ètica, en definitiva) que el facin evolucionar cap a aquesta direcció. No podem considerar les conductes humanes com a dogmes, ja que això afavoriria a l'estancament i a la possibilitat de que tal dogma sigui erròni.
En quant al punt feble de la moral cartesiana, Descartes adopta una postura moderada en la seva moral provisional mentre exposa tot al dubte perquè així, des del mig, no es desviarà tant de la posterior descoberta de la conducta vertadera. Però qui assegura que el descobriment d'aquesta suposada "vertadera conducta", que ens farà anar a un extrem o a un altre de la "corda de la moral", és realment la bona? Podria ser que la base del seu plantejament ja fos incorrecta d'entrada.
4. Cerca notícies a la premsa escrita que exemplifiquin les idees morals de Descartes.
(Relaciono aquesta notícia amb la 2a màxima de la moral cartesiana)
La vacuna preventiva contra el virus del sida del CSIC puede ser una de las mejores noticias relativas a la salud del año y un rayo de esperanza para millones de personas afectadas por el sida en todo el mundo. Los resultados del estudio, que fueron presentados en rueda de prensa la semana pasada por los responsables de la investigación son excelentes, ya que se logró una respuesta inmune del 90% en los 30 voluntarios sanos que se ofrecieron para esta fase I del ensayo clínico. El 85% seguía manteniendo esta inmunidad contra el virus del VIH un año después de recibir la vacuna. Un estudio, dirigido por investigadores de varios centros científicos españoles, entre ellos un grupo de la Universidad del País Vasco dirigido por el profesor Félix Goñi, ha demostrado que, modificando la rigidez de la membrana plasmática de los linfocitos T, se podría llegar a impedir la entrada del virus del sida en el interior de las células.
Aunque la investigación se ha llevado a cabo en cultivos celulares en laboratorio, los resultados demuestran que este sistema podría, al menos, reducir el grado de infección por parte del virus, ha informado el CSIC (Centros Superior de Investigaciones Científicas) en un comunicado.
El trabajo, que aparece publicado en la revista Chemistry and Biology, ha sido realizado completamente por equipos españoles de la Universidad del País Vasco, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, del Instituto de Química Avanzada de Cataluña, del instituto de Investigación IrsiCaixa, del Departamento de Salud de la Generalitat y del Hospital 12 de octubre de Madrid.
(Laura Moya)
No hay comentarios:
Publicar un comentario