Comentari de text Descartes (Aina Murcia)

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer el que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a no considerar res si no és imaginant-ho —que és una manera de pensar apropiada per a les coses materials— que tot allò que no és imaginable els sembla que és inintel·ligible. Cosa que és bastant palesa pel fet que, fins i tot els filòsofs, admeten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l’enteniment que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és segur que mai no han estat les idees de Déu i de l’ànima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginació per comprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servir- se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pas menys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la imaginació ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment. (René DESCARTES.El discurs del mètode, IV)


1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Aquest fragment pertenyent el discurs del mètode és uns crítica a l'ús de la imaginació per compendre les idees de l'ànima i de Déu.Ja que aquesta es basa en la informació extreta a partir dels sentits i pertant només seria útil per entendre coses sensibles i no  pas per compendre idees que no provenen de coses materials. 

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: 

- Inintel·ligible: és quelcom que no es pot concebre 
- Imaginació: capacitat d 'invenció a partir de la informació que provè dels sentits

3. Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment. (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Descartes és el creador del dubte metòdic a partir del qual pretén arribar a una primera veritat dubtant de tot el que no sigui ni clar ni distint.El primer motiu de dubte de Descartes precisament són els sentits,Descartes té la certesa de que els sentits ens enganyen ,afectes óptics com la refrecció d'un objecte en un vas d' aigua ,demostra que els sentits capten imatges enganyoses i que no ens en poden fiar.Així dons els sentis no poden assegurar res ,així doncs que assegura les coses?. A partir del dubte metòdic Descartes arriba a la primera veritat " penso pertant existeixo", d'aquesta veritat extreu que ell existeix i que és una cosa pensant, i és através del pensament i  seguint el mètode Cartesià i les seves quatre parts(evidència ,anàlisi ,síntesi, enumeració) és com realment podem concebre les coses , i pertant entendre les idees de Déu i ànima, ja que al no ser materials no hauriem d'utilitzar la imaginació per proposar possibilitats sinó arribar a una conclusió tant distinta i clara que l'acceptem com a veritat. Com el fet que Déu ha d'existir ja que l'imaginem infinit i no podem imaginar una cosa que no coneixem( a través dels sentits) ja que nosaltres sóm éssers finits,pertant l'única possibilitat és que Deu aixi introduit aquesta idea en a nostre consciència. I és Deu qui ens assegura la veritat de la informació adquirida per la res cogitans,és adir els sentits,ja que Déu és un ésser infinit i pertant perfecte, i un ésser perfecte no pot ser enganyador

4. Relacioneu el tema del text amb una altra visió filosòfica d'aquest mateix tema.

Descartes comparteix el concepte de no fiar-nos dels sentits amb el filòsof Plató,aquest filòsof a partir del plantaixement de Heràclit que el món fluia constantment i que pertant no podiem pensar un objecta o concepta ja que aquest canviava va arribar a la conclusió de que havia d'existir un univers odeal i inteligible independent de les coses que podem percebre a partir dels nostres sentits on existicin les idees inmutables i eternes que fossin model de copia dels objectes sensibles ( del món "real" ).Davant aquesta divisió de la realitat en dos móns,el món sensible i el de les idees el primer queda reduit a una ombra del món intel·ligible ,un món aparent i imperfecte a partir del qual no podem arribar a la veritat. Per tant fent ús dels sentits només captariem les copies del món de les idees i no aconseguiriem a arribar a la meta: el descobriment de la veritat.Ja que segons Descartes i Plató i contrariament als Sofistes existeix la veritat,però segons aquests autors i contraris a empiristes com Hume, per aconseguir-ho hem de fer ús de la raó i no dels nostres sentits.

5. Creieu que Descartes té raó en relació amb el que diu en aquest text? Raoneu la resposta.

És díficil no caure en la tentació de pensar en el geni Maligne de Descartes i que vivim en un món " Matrix" que realment no és veritable,però no crec que el raonament de Descartes sigui el correcte.És cert fins a un punt que els nostres sentits ens enganyen, no tenim un cervell perfecte que sigui capaç de donar sentit a tot alló que pugui captar la nostre vista,oïda,olfacte,etc. i realment potser no veiem el món com és en realitat però l'afirmació de la nostre existència a partir de Déu potser tampoc és certa.Descartes arriba a la conclusió de la seva existència a partir de l'afirmació que nosaltres tenim la idea d'infinit sent éssers finits i aixó seria impossible sense que un ésser infinit ens l'hagués introduit,però realment tenim un concepte d'infinit?Tothom parla de que l'Univers és infinit però realment ningú és capaç d'entendre el concepte d'infinit,l'apliquem com a una idea contrària a la finitud que és el que coneixem però no l'entenem com a una idea en si,ja que sóm éssers finits i no tenim aquesta capacitat, pertant crec que realment no entem l'infinit i Déu no ens ha inculcat aquesta idea. I si Déu no ens assegura la nostre existència ja que ell no ens enganyaria,que ens l'assegura?.Crec que ens l'assegura la ciència,quan Descartes apolla les teories de Newton per reduir al món a fisica o química no està tant allunyat de la realitat, els càlculs,els nombres són capaços de donar sentit a alló que va més enllà dels nostres sentits. En conclusió,estic d'acord que els sentits no són perfectes i pertant potser no són una font fiable,però hi ha altres vies per arribar a la veritat de les coses sense afirmar l'existència de Déu,pel que fa a que assegura la nostra pròpia existència doncs he d'admetre que no n'estic segura,i que potser ara no estic escribint un comentari de text,però davant la magnitud de la naturalesa i la "realitat" crec que seria realment difícil que tot això fos una simple invenció del meu cervell o de la meva ànima.