Comentari de text Descartes (Laura Moya)

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer el que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a no considerar res si no és imaginant-ho —que és una manera de pensar apropiada per a les coses materials— que tot allò que no és imaginable els sembla que és inintel·ligible. Cosa que és bastant palesa pel fet que, fins i tot els filòsofs, admeten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l’enteniment que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és segur que mai no han estat les idees de Déu i de l’ànima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginació per comprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servir- se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pas menys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la imaginació ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment. (René DESCARTES.El discurs del mètode, IV)

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.  

En aquest text, Descartes critica a l'empirisme -en concret, a la seva superficialitat pel que fa al coneixement-, ja que, segons aquest corrent de pensament filosòfic, només podem obtenir coneixement a través dels sentits, i per tant tot allò que no podem imaginar no existeix. Descartes defineix com a ignorants als empiristes, perquè compara el seu mètode per arribar a conèixer Déu amb algú que, per exemple, intenta olorar una flor amb els ulls o amb qualsevol altre sentit que no és l'olfacte. A més, el filòsof afegeix que limitar-se únicament al coneixement sensible és enganyós, ja que tan sols amb la raó podrem arribar a l'autèntica veritat de les coses.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas:
- Inintel·ligible: que no es pot entendre. Impossible de distingir amb la intel·ligència.
- Imaginació: imatge que es forma en la ment d'un cos material captat prèviament pels sentits.

3. Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment. (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text).


 

Descartes diu que els sentits “no ens poden assegurar res si no hi intervé l’enteniment” perquè el coneixement sensible és limitat, i cal dubtar-ne. De fet, és el primer aspecte que posa en dubte en el seu dubte metòdic, i demostra la poca fiabilitat del que percebem pels sentits mitjançant el seu anàlisi del tros de cera. Només la raó pot vèncer la ignorància i el dubte, però per sí mateixa no pot descobrir la veritat, sinó que necessita un mètode apropiat. Segurament, tots els que proven la inexistència de Déu no estan racionalitzant correctament, i no són capaces de concebre realitats metafísiques, més enllà del món material. Però, segons Descartes, l'existència de Déu és fonamental perquè és la garantia que ens assegura la veracitat de les coses mentre un mateix no està pensant. Això és perquè "cogito, ergo sum", la primera veritat a la qual el filòsof arriba, només afirma l'existència com a conseqüència del pensament. Segons ell, una prova que Déu és una realitat es troba en el fet que nosaltres, que som éssers imperfectes, d'alguna manera tenim a les nostres ments a Déu, i sempre l'associem a la perfecció. Però és lògic que un ésser imperfecte no pot haver-se creat la idea d'un ésser perfecte per sí mateix. En conseqüència, això vol dir que ha estat Déu qui ens ha posat aquesta idea a la nostra ment com a segell d'haver creat el nostre món (Déu és una idea innata).

4. Relacioneu el tema del text amb una altra visió filosòfica d'aquest mateix tema.


Aquest text es podria relacionar amb molts filòsofs, però la relació més directa que trobem és amb Aristòtil. En primer lloc, tant Plató com Descartes coincideixen a lluitar contra aquelles escoles filosòfiques que neguen l'existència o la incognoscibilitat de la veritat. Així, el filòsof grec s'enfronta al relativisme dels sofistes que considera que no existeixen veritats absolutes. En la mateixa línia, Descartes cerca refusar l'escepticisme d'autors com Montaigne, que sosté que l'ésser humà no pot conèixer la veritat. Tots dos filòsofs comparteixen una especial predilecció per les matemàtiques: en el cas de Plató, mitjançant la influència del pitagorisme, el coneixement dels objectes matemàtics és un pas intermedi per al coneixement de les Idees.

De la mateixa manera Descartes, a causa de la seva formació matemàtica, considera que el coneixement matemàtic és una forma de coneixement modèlic del que ha de prendre nota la filosofia per reconstruir tot l'edifici del saber. Per a tots dos filòsofs conèixer és conèixer l'universal. Però, com caracteritzem l'universal? Tots dos filòsofs ens parlen d'idees però la caracterització que fan d'aquestes és diferent. En Plató, les idees són entitats subsistents que es troben en un món apart, no en la ment del subjecte de coneixement. Per a Descartes, al contrari, les idees són mentals, és a dir, són continguts de consciència.

Els dos autors comparteixen la idea que l'experiència sensible no és una forma adequada de coneixement: així Plató ens diu que el filòsof ha de deixar el coneixement sensible (la caverna) per centrar-se en el coneixement intel·ligible. De la mateixa manera, el filòsof francès considera que el coneixement dels sentits, l'experiència sensible no és una forma de coneixement vàlida, ja que la sensibilitat ens pot enganyar.
Aquesta espècie d'antiempirisme fa que coincideixin en la idea que la ment no és un paper en blanc. En els dos pensadors existeixen idees innates dins de la nostra ment principis evidents que l'origen dels quals no es troba en l'experiència. Com a conclusió, tots dos busquen canviar amb la filosofia el món que els envolta.

5. Creieu que Descartes té raó en relació amb el que diu en aquest text? Raoneu la resposta.

Després d'haver llegit el text, no estic conforme amb alguns arguments esmentats per Descartes. D'entrada, el filòsof afirma l'existència de Déu, però no el posa en dubte prèviament. És evident que els sentits ens enganyen i que la racionalitat de Descartes s'ha d'aplicar necessàriament per trobar realitats científiques, les que regeixen el nostre món tal com no el podem veure degut a les nostres limitacions sensorials. Però, en part, hem pogut arribar fins aquestes realitats perquè a partir de les nostres experiències sensorials i l'ús de la raó hem estat capaços d'indagar en fenòmens aparentment fora del nostre abast, que en un principi no encaixaven si ens basàvem només en els nostres sentits, que els avenços científics i tecnològics han fet possible. És a dir, no podem basar-nos en el coneixement sensorial (sinó del racional), però el necessitem com a punt de partida per fomentar hipòtesis i refutar-les en el cas que no es compleixin.

(Laura Moya)